Pel fred de les terres del nord, on no creix cap planta, l’únic que poden fer per a sobreviure és caçar i pescar. És molt característic d’ells anar amb grans gossos, els que utilitzen per anar a caçar i per arrossegar els trineus, el seu principal mitjà de transport.
Dels animals que cacen, ho aprofiten tot: carn, greix, pell, ossos i intestins. La seva dieta habitual era carn bullida, però la lentitud d'aquest procediment i la escassetat del combustible animal que precisava, els obligava amb freqüència a menjar carn crua.
D’aquest fet va derivar el terme esquimal, aportat pels algonquins (que habiten al nord d’Alaska) a partir del seu terme eskimau: que significa: menjador de carn crua.
No obstant això, durant l’hivern és freqüent que els aliments escassegin, i els homes han de viatjar per perseguir a les foques, caribús i altres animals que els serveixen d’aliment. Quan les expedicions de caça duren molts dies, és necessari construir cases temporals.
Són pobles molt acostumats al consum de peix blau i mariscs, com els japonesos, per això pateixen proporcionalment menys malalties cardiovasculars que habitants que tenen una altra varietat alimentària, segons diuen els estudis.
La fauna els proporciona pràcticament tot allò que necessiten per a la seva alimentació, vestit, vivenda: olis animals per a l'enllumenat i per cuinar els aliments, carn de peix, de foca, d'ós blanc, pells.
Els esquimals bullen una bona part dels seus aliments en recipients d'esteatita col·locats sobre llànties de greix, mengen quantitats de carn crua, incloient els òrgans interns. D'aquesta manera, la dieta esquimal conté les vitamines i sals necessàries per a la nutrició humana. L'aigua, l'única beguda, l'obtenen durant la major part de l'any escalfant neu o gel sobre llànties de greix.
