lunes, 2 de mayo de 2011

Webquest d'interès

A continuació presentem les nostres webquest que han sigut elaborades en relació amb els continguts del nostre projecte.

  


Per anar a la webquest de: La vestimenta dels esquimals.   Clicka aqui 



Per anar a la webquest de: Els animals que viuen amb els esquimals. Clicka aqui



Per anar a la webquest de: Tipus de cases dels esquimals.  Clicka aqui



Per anar a la webquest de: Els transports dels esquimals. Clicka aqui

domingo, 1 de mayo de 2011

10. Activitats per treballar a l’aula

9.1 Jocs a l’ordinador

Deixarem que els nens juguin a una pàgina web que hi ha dedicada als esquimals. Primerament jugarem tots als mateixos jocs, als de transports. Quan ja hagin acabat de jugar a tots els jocs de transports explicaran a la mestra la seva experiència. I seguidament podran jugar a la resta de jocs d’esquimals que té la pagina.



10. Els mitjans de transport dels esquimals

Els esquimals tenen diverses formes de transport i segons quines siguin les seves necessitats agafen un o agafen un altre.

Per mar tenen el Kaiac, que és un barca feta a mesura, es de fusta, i està  coberta amb pell de foca o amb teles.

També tenen el Umiak, que és una barca de fusta recoberta de pell de morsa on diversos esquimals es desplacen per l'aigua anar a caçar balenes i morses. 

Per últim també tenen el Trineu tirat per gossos, que és el mitjà tradicional. El nombre de gossos depèn del carregat que estigui el trineu.


 Trineu
 Umiak
Kaiac

sábado, 30 de abril de 2011

9. Activitats per treballar a l’aula

8.1 Collage ciutat esquimal

Entre tots els alumnes poden fer un collage d’una ciutat esquimal. Cada nen fa un dibuix d’una casa esquimal, el pinta i el retalla . Seguidament, amb retalls de revistes es fa el fons del collage i per acabar cada nen pot enganxar el seu dibuix al fons que han fet entre tots. 


9. Les ciutats dels esquimals

Com ja s’ha dit abans, a l’apartat d’habitatge, els esquimals viuen als iglús quan van a caçar a l’hivern, a les tendes quan van a caçar I fa una mica de calor, es a dir quan estan a l’estiu. I la resta del temps que no van a caçar viuen a petites cases de fusta amb xemeneies que els hi dona calor.
Les seves ciutats no són pas com les nostres, no tenen carreteres ni supermercats ni res que se li assembli. A les seves ciutats només estan les cases on viuen res més a la foto es pot veure com és una ciutat esquimal.



jueves, 28 de abril de 2011

8.Activitats per treballar a l'aula

1.Conversa sobre els habitatges

La mestra presentarà breu textos que parlin sobre l’habitatge dels esquimals que prèviament haurà seleccionat. Aquests textos seran llegits pels infants amb l’ajut de la mestra i es realitzarà una conversa on puguin  defensar i debatre les seves opinions. Després de la conversa la mestra els hi ensenyarà imatges sobre el tipus de vivenda on viuen en les diferents estacions de l’any.

Seguidament, es farà una fitxa on apareixeran tres imatges d’habitatges (iglú, tenda i casa) i hauran d’escriure una frase de cada tipus de casa.


Juguem als esquimals

La mestra muntarà una tenda de campanya a l’aula de psicomotricitat peruqè els infants facin joc simbòlic simulant la vida dels esquimals.


2. Construcció d'un iglú

La mestra repartirà quadradets de plastilina blanca als nens, amb aquests els alumnes construiran un iglú, que quan l’acabin podran emportar-se cap a casa.


3. Diferents habitatges

La mestra repartirà una fitxa on hi haurà diferents tipus de vivendes, tant d’esquimals com d’altres cultures. Els nens i nenes hauran d’identificar el tipus d’habitatges dels esquimals, encerclant i pintant la imatge correcta.  Posteriorment, es infants hauran de debatre la seva resposta.

8.Tipus d'habitatge

Els esquimals viuen normalment en iglús, que es construeixen per a protegir-se de les baixes temperatures a les que estàn exposats durant tot l’any. És necessari que estiguin aïllades del vent. Les construeixen parcialment sota terra perquè estiguin millor protegides.

Tot i amb aquestes proteccions, el fred podria entrar cada vegada que algú obrís la porta per entrar a la casa. Per això, a les cases esquimals s’entra per un túnel molt llarg que està construït sota del nivell de la casa, per no deixar escapar l’aire calent de l’interior. L’espai del túnel s’aprofita per emmagatzemar carn congelada i utensilis de caça.

Dins de l’habitatge, l’escalfor es manté cremant oli de foca i de balena. Aquest oli es crema en llànties que a més ajuden a il·luminar i serveixen per cuinar. Per això en les cases esquimals hi ha una temperatura agradable. Les pesades vestimentes d’hivern queden guardades en el túnel. Tota la família viu en una sola habitació, en una plataforma coberta de pells de caribú i altres animals.

Quan arriba l’estiu la temperatura s’eleva i la neu es fon. En aquests mesos càlids els esquimals no necessiten cases tan abrigadores i prefereixen viure en tendes fetes de pell de foca, anomenades tupiq en inuit, les que poden muntar i desmuntar en molt poc temps, mentre siguin a prop dels animals que cacen. O també viuen en cases fetes de fusta.







miércoles, 27 de abril de 2011

7.Activitats per treballar a l'aula

1. Desxifrar el missatge

La mestra donarà als infants una fitxa on apareix un missatge xifrat. En un altra fitxa hi haurà la guia per a poder llegir el missatge. Hauran d’escriure la solució a la mateixa fitxa del missatge.
La frase que sortirà parla de la típica família esquimal. 




2. Representació de la família esquimal

La mestra proposarà que amb el que saben de la família (el que han desxifrat) els deixarà uns minuts perquè en grupets es preparin una petita representació que posteriorment hauran de realitzar pels companys.

7.La família

En una típica família esquimal, trobem que dins de casa, les dones es dediquen a cuinar i a cosir, mentre que els homes preparen els seus utensilis per caçar i pescar foques i balenes.

La major part del temps, no obstant, es dediquen a realitzar visites a altres campaments, celebrar banquets, a ballar i a explicar contes. Quan reapareix la llum del sol, els caçadors es traslladen al mar obert perseguint la morsa. Mentre que les dones s'encarreguen del salmó, els infants i la gent gran cacen llebres amb trampes.  

Aquests grups gairebé sempre estaven compostos per parents, perquè, inclús quan comprenien més d’una família nuclear, es tractava de famílies de germans o d’homes que, per mútua simpatia, havien adoptat un vincle ritual de confraternitat.
Els pares treballen junts per sustentar-se mútuament i per cuidar als seus fills fins que puguin valer-se per si mateixos. 

martes, 26 de abril de 2011

6.Activitats per treballar a l'aula

1. Què cacen i pesquen els esquimals?

La mestra ensenyarà als alumnes unes imatges dels animals que cacen i pesquen els esquimals per alimentar-se. A continuació la mestra enganxarà les imatges a la pissarra, i repartirà una fitxa on apareixeran el nom del animals i els alumnes hauran de dibuixar-los.


2. Carn crua

La mestra explicarà als seus alumnes que els esquimals tenen la costum de menjar carn crua. A partir d’aquí la mestra intentarà incentivar una conversa on els alumnes facin i discuteixin hipòtesis sobre el perquè d’aquesta costum.
Seguidament la mestra farà una lectura d’un text per poder contrastar les hipòtesis dels infants.

6.Què mengen?

Pel fred de les terres del nord, on no creix cap planta, l’únic que poden fer per a sobreviure és caçar i pescar. És molt característic d’ells anar amb grans gossos, els que utilitzen per anar a caçar i per arrossegar els trineus, el seu principal mitjà de transport.


Dels animals que cacen, ho aprofiten tot: carn, greix, pell, ossos i intestins. La seva dieta habitual era carn bullida, però la lentitud d'aquest procediment i la escassetat del combustible animal que precisava, els obligava amb freqüència a menjar carn crua. 

D’aquest fet va derivar el terme esquimal, aportat pels algonquins (que habiten al nord d’Alaska) a partir del seu terme eskimau: que significa: menjador de carn crua.
No obstant això, durant l’hivern és freqüent que els aliments escassegin, i els homes han de viatjar per perseguir a les foques, caribús i altres animals que els serveixen d’aliment. Quan les expedicions de caça duren molts dies, és necessari construir cases temporals. 


Són pobles molt acostumats al consum de peix blau i mariscs, com els japonesos, per això pateixen proporcionalment menys malalties cardiovasculars que habitants que tenen una altra varietat alimentària, segons diuen els estudis. 


La fauna els proporciona pràcticament tot allò que necessiten per a la seva alimentació, vestit, vivenda: olis animals per a l'enllumenat i per cuinar els aliments, carn de peix, de foca, d'ós blanc, pells. 


Els esquimals bullen una bona part dels seus aliments en recipients d'esteatita col·locats sobre llànties de greix, mengen quantitats de carn crua, incloient els òrgans interns. D'aquesta manera, la dieta esquimal conté les vitamines i sals necessàries per a la nutrició humana. L'aigua, l'única beguda, l'obtenen durant la major part de l'any escalfant neu o gel sobre llànties de greix.



domingo, 24 de abril de 2011

5. Activitats per treballar a l'aula

1. Animals de l’entorn:
La mestra portarà a l’aula les imatges dels animals amb els que conviuen els esquimals. A continuació anirà mostrant als alumnes els animals un per un i explicarà les seves característiques. Tot seguit, la mestra els hi repartirà una fitxa on apareixen els diferents animals que han treballat anteriorment i d’altres entorns. Els infants hauran d’encerclar els animals que conviuen amb els esquimals i intentar escriure el nom d’aquests a sota.

 

2 Endevinalles:

La mestra dirà als nens/es una endevinalla que ells mateixos hauran de resoldre, un cop l’hagin resolt, la mestra l’escriurà a la pissarra. A continuació, els alumnes l’hauran d’escriure a una fitxa que la mestra repartirà. Seguidament, entre tots intentaran fer endevinalles que tinguin a veure amb els animals treballats.

5. Animals de l’entorn.

Convivint amb els esquimals podem trobar animals terrestres, aquàtics i aeris. Entre d’altres hi ha:

ÓS POLAR




FOCA


MORSA



CARIBÚ


BOU MESQUER



LLEBRE


  GUINEU


OCELLS


PERCA

  
SALMÓ



TRUITA


BACALLÀ

   
BALENA


També conviuen amb gossos que utilitzen per arrossegar els trineus.
Els gossos que utilitzen han de ser forts, robustos i amb molt de pel. Hi ha tres races característiques:

Husky siberià


Samoyedo



Malamute


viernes, 22 de abril de 2011

4. Activitats per treballar a l'aula

1. Hipòtesis sobre la roba:
La mestra preguntarà als alumnes que pensen sobre el tipus de roba que porten i posteriorment observaran fotografies dels esquimals que ells hagin cercat a casa amb l’ajut de les famílies.

2. Vestimenta:
Els alumnes amb l’ajut de la mestra realitzaran un mural on apareixerà la figura d’un esquimal. El dibuix tindrà fletxes que assenyalaran una peça de roba i els infants hauran d’escollir el cartronet que tingui el nom corresponent i l’enganxaran al mural.
Tot seguit, la mestra els hi donarà una fitxa on apareix la figura amb fletxes i hauran d’ escriure els noms de les peces de roba i pintar el dibuix.



4. Vestimenta dels esquimals

Els esquimals no van a comprar  roba a cap tenda ni a cap centre comercial, sinó que les peces de vestir que porten són fabricades per ells mateixos.


Els esquimals porten roba d’abric degut al clima que és molt fred. Ells s’elaboren la seva vestimenta mitjançant les pells d’animals del seu entorn, alguns materials que utilitzen  poden ser de: balena, foca, caribú, ós polar, cérvols, guineus, llops, aus, esquirols i conills.


Com també les utilitzen per a fer les tendes de campanya, anomenades tupiq, per a fer mantes per protegir-se del fred…


El material més utilitzat per a la confecció dels vestits ha sigut sempre el cuir de caribú, més càlid, lleuger i flexible que la pell de foca, quan no hi havia es reemplaçava amb pell d’ós.


Els vestits d’esquimal es tallaven i confeccionaven segons patrons diferents per a homes i dones. Les dones són les encarregades de confeccionar-les mascant les pells amb les seves dents i curtint-les i impermeabilitzant-les amb banys de la seva pròpia orina.  També, les cosien les dones amb agulles fetes d’ossos d’animals i amb bris de tendons i les remataven amb vorells formant franges de colors. A més a més, també confeccionaven vestits impermeables amb pell d’intestí de foca.


De les balenes i les foques utilitzaven els intestins per a què el fred no calés ni la neu ni l’aigua. Els esquimals portaven cenyits al cos dues casaques: una amb el pèl de les pells endins i una altra amb el pèl per fora. L’inferior amb mànigues i caputxa disposats de manera que no podien treure’ls per altra part del cos sinó pel cap. Sota les casaques portaven calçotets de cuir que passaven dels genolls, i dels genolls a baix portaven botes fortes que als peus s’unien amb les sabates. A l’hivern, es calçaven sabates triples o quàdruples sense que perdessin lleugeresa. 

Les diferents peces de roba dels esquimals i el material que utilitzen per a confeccionar-les són les següents:

      -L’abric, que s’anomena parka, aqtigi en inuit, i que està fet de pell de caribú. Els pèls de la caputxa són de guineu.
          -Un atigik és una parka feta de plomes d’oca. 
     -Els guants, akgaak, també es confeccionen amb la pell del caribú.
      -    - Els pantalons, garliik, que són de pell d’ós.
     -Les botes, kamik, són de pell de foca, ja que dura molt de temps, és càlid i no fa mal quan es mulla.
     -Les ulleres, immuit, són d’ivori dels ullals de les morses o de fusta. Aquestes són necessàries pels dies en els quals els raigs de sol incideixen en el blanc de la neu i del gel, reflectint-se la llum i brillant, aquest fet es mol molest per als ulls dels esquimals.

    L’anorak o parka, s’elabora d’una manera similar pels pobles de l’Àrtic des d’Europa a través d’Àsia i América, incloent als inuit. La campana d’un amauti (de les dones parka, amautiit plural) es realitza tradicionalment més gran per permetre a la mare portar  un bebè a l’esquena i així protegir-lo de forts vents.
    Els estils varien de regió a regió, de la forma de la campana a la longitud de les cues. Les botes poden tenir diferents dissenys per a homes i dones.

    Una dada important és que peces de roba com l’anorak i la parka, s’han popularitzat en tot el món per la seva eficàcia contra el fred i el seu pràctic disseny.  Aquesta ha sigut adaptada pels esquiadors i altres persones que passen molt de temps en el fred.


    miércoles, 20 de abril de 2011

    3. Activitats per desenvolupar a l’aula

    Primera activitat: Conversa sobre el clima

    La mestra establirà una conversa sobre el clima del país dels esquimals.
    Tot seguit, la mestra demanarà als infants que estableixin semblances i diferències del nostre clima amb el clima on viuen els esquimals. 

    Segona activitat: Cançó

    Els nens/es memoritzaran la cançó : Un esquimal perdut en el desert.





    Primerament, es farà una lectura conjunta amb l’ajut de la mestra i tot seguit es cantarà la cançó.
    Posteriorment la mestra escriurà la tornada de la cançó a la pissarra i els nens la copiaran a una fitxa on hi haurà les altres estrofes i seguidament faran un dibuix que faci referència a la cançó.




    3. Quin és el clima dels esquimals?

    Com ja s’ha dit a l’entrada anterior els esquimals viuen al Cercle Polar Àrtic.

    El clima d’aquesta zona està caracteritzat per tenir gairebé permanentment temperatures per sota de 0 ºC; a més les precipitacions són molt escasses.
    Les temperatures són baixes tot l'any, doncs mai aconsegueixen els pujar dels +10ºC, arribant a l'hivern fins als -50 ºC.

    L'hivern dura vuit o nou mesos i no hi ha veritable estiu. Durant nou mesos no cessa de gelar. La temperatura és de -20º o -30º, amb mínimes que passen de -50º.

    L'estiu, molt fresc, amb prou feines remunta els 0ºC. L'originalitat del medi polar radica no tant en la cruesa de l'hivern sinó en la falta d'un veritable estiu.

    3.1 Com saben quan és estiu i quan és hivern?

    Abans de començar l’estiu al Cercle Polar Àrtic (on viuen els esquimals) es dóna un fenomen anomenat Solstici d’estiu, la principal característica d’aquest fenomen és que es dóna només durant 24 hores cada sis mesos. Durant aquestes 24 hores (un dia sencer) sempre és de dia. És a dir, durant un dia sencer no hi ha nit. Aquest avisa de l’entrada de l’estiu.

    També hi ha un solstici d’hivern, que al igual que el solstici d’estiu, es dóna durant 24 hores cada sis mesos. Encara que a diferencia del solstici d’estiu, al solstici d’hivern és de nit durant tot un dia. Aquest avisa de l’entrada de l’hivern.


    domingo, 17 de abril de 2011

    2. Activitat per treballar a l'aula

    1. Activitat on viuen:
    La mestra portarà una bola del món a l’aula. Els infants es posaran en rotllana a la catifa i la mestra amb l’ajut de del globus terraqui que ha portat, assenyalarà i els explicarà on viuen els esquimals.


    Posteriorment, realitzaran una fitxa on apareixerà el mapa i un escrit sobre on viuen els esquimals però hi faltaran paraules. Els infants hauran de pensar les paraules que falten i omplir els buits de la fitxa. 


    2. ON VIUEN ELS ESQUIMALS?


    Els esquimals són originaris d’Àsia, però van haver d’emigrar a altres països.
    Per aquesta raó, viuen al Cercle Polar Àrtic, a les tundres del nord, una de les regions més fredes de la Terra. Les teories afirmen que el seu assentament en les regions més fredes del planeta va ser pel rebuig de que fossin objecte per part del indis americans fa 12.000 anys quan van arribar a Alaska des del nord-est d’Àsia i a través de l’estret de Bering.
    El poble inuit mostra una gran adaptació a la climatologia àrtica. Com habitants d'una àrea que cobreix més de 5150km gaudeix d'un territori geogràfic, major que qualsevol altre poble indígena a pesar de tenir una menor densitat de població. Durant l’hivern, les temperatures poden arribar als 50 graus sota zero, el que converteix aquesta zona en una de les més hostils de la Terra des del punt de vista meteorològic.

    El nombre d’habitants esquimals es troba aproximadament en uns 70.000, d’aquests: 32.000 habiten a Groenlàndia, 12.000 a Canadà, de 22.000 a 29.000 a Alaska i uns 1.000 a Sibèria. Les regions més habitades d’aquests països pels esquimals són: els EUA, dins de l’estat d’Alaska, d’on són natius;  Canadà, a la província pròpia de Nanayuk, encara que també n’hi ha que viuen als territoris de Terranova i Labrador (Nunatsiavut), també als territoris del nord-est (Inuvialuit) i Quebec(Nunavik) i a Dinamarca on són majoria a la regió autònoma de Groenlàndia.
    Els esquimals són pobles indígenes que habiten en llocs molt freds, aquestes baixes temperatures que tenen que suportar són les que defineixen el seu caràcter peculiar i el seu conegut estil de vida: la forma de les seves cases, la seva vestimenta...
    Això a produït que els esquimals hagin d’adaptar.-se a les circumstàncies del seu entorn, encara que no pertanyen activament a cap nació és un poble pacífic, acollidor i solidari.
    El seu estil de vida és nòmada, és a dir, que es desplacen d’un lloc a un altre, sense residència permanent, sobretot als mesos d’estiu perquè segueixen les migracions dels animals que cacen.

    La vida en aquest indret del planeta és difícil, però malgrat el rigor del clima, la perillositat i la duresa de les condicions de vida d'aquesta regió, els inuit han desenvolupat sistemes de supervivència des de fa segles i són un exemple de societat ja que s’enfronten a les dificultats i continuen endavant.


    viernes, 15 de abril de 2011

    1. Activitats per treballar a l’aula.

    1. Conte:
    La mestra iniciarà la sessió amb la explicació del conte “Los esquimales: habitantes de la tierra helada”, traduït al català i els ensenyarà les imatges d’aquest perquè puguin conèixer qui són els esquimals i les característiques del seu estil de vida.

    Un cop hagi explicat el conte farà preguntes als infants per veure si han entès els nous conceptes que haurà introduït la mestra, com per exemple quan es parli de: aurora boreal, caribú, guineu àrtica, ...
    Tot aquest vocabulari nou per als alumnes, la mestra l’anirà explicant mitjançant les fotografies que apareixen en el conte.


    2 Característiques dels esquimals amb fotografies:
    Uns dies abans, la mestra haurà demanat als nens i nenes que portin imatges que trobin d’esquimals i fotografies de persones del seu entorn.

    La mestra els hi demanarà que observin les fotografies i els infants hauran de dir en què ens assemblem i en què ens diferenciem físicament amb els esquimals.

    La mestra apuntarà a la pissarra les semblances i diferències que els alumnes hagin trobat per a què després puguin omplir una fitxa. En aquesta fitxa hi apareixerà la imatge d’un esquimal i d’un home i una dona europeus.

    3 Ordenar seqüències:

    La mestra  portarà als infants a l’aula d’audiovisuals per veure un capítol de la sèrie de dibuixos animats Nanon l’esquimal perquè puguin veure l’estil de vida dels esquimals.

    Posteriorment, a l’aula ordinària la mestra donarà una fitxa on hi apareixeran cinc dibuixos de diferents accions d’un dia de Nanon l’esquimal. Els infants hauran de retallar cada dibuix i enganxar-lo en una fitxa seguint la seqüència des que els esquimals es lleven i les diferents accions que van fent durant el dia. (En Nanon es lleva, se’n va a pescar, menja, passeja amb la foca i torna a l’iglú).


    4 La llengua dels esquimals:
    La mestra preguntarà als infants: “En quin idioma deuen parlar els esquimals? que el coneixeu?”  Ho hauran de buscar al material que han portat i posar-ho en comú.
    Després preguntarà com es diuen algunes paraules en la llengua dels esquimals. Els deixarà que ho intentin endevinar i després ensenyarà unes làmines amb els dibuixos i les transcripcions dels noms corresponents.
    Tot seguit, copiaran els noms en una fitxa on hi apareixeran els dibuixos dels elements treballats.

     

    5 Jocs a l'ordinador: 

    La mestra anirà amb els alumnes a l’aula d’informàtica. Allà es faran jocs a l’ordinador a partir d’un CD rom dels esquimals, els jocs que es faran seran de com cacen les foques, de lliscar per la neu, i també de conèixer una mica més sobre els esquimals (l’iglú, els animals, etc.).